dissabte agost 17 , 2019

Assessorament

Introducció de les TICs en la formació de les institucions i empreses
Disseny

Detecció de necessitats i disseny de formació en modalitats presencial, blended i online
Formació

Formació de formadors i agents docents per a la virtualitat

Es pot aprendre amb les xarxes socials?

Aquesta és la pregunta sobre la que vam intentar reflexionar el passat 15 de novembre a la sessió de l’IDES-Gi-XS al Rectorat de la UAB.

Per a aquesta reflexió vaig preparar una presentació titulada Aprenentatge i TICs, sortint de l’armari, en la que intentava fer evident quines eren les semblances i les diferències, en relació a l’aprenentatge, entre dues estructures TIC diferenciades: d’un banda l’aula virtual dins un EVA (Entorn Virtual d’Aprenentatge) i de l’altra el PLE (Entorn Personal d’Aprenentatge) com a conjunt d’eines més obertes i quotidianes, entre les que hi comptaríem les xarxes socials.

Al llarg de la presentació però, vam anar fent evident que, de fet, no parlàvem de tecnologies, sinó d’aprenentatge. I ambdues estructures es revelaven com a complementàries i còmplices en aquest aspecte:

EVS vs PLE

conèixer es fer connexions i aprendre és construir xarxes

la xarxa és més potent que el node


Vegeu-ne la presentació en prezi:

 

O, si ho preferiu, el vídeo que es va gravar de la sessió: aquí (a partir del minut 11:05)


Apunts sota Aspectes Generals a l’eFormació

 

Avaluar un EVA

L’entorn virtual no només és el marc que suporta la formació online, sinó que també dona significat al procés formatiu.

eix-nuvol-37825

Així, abans d’entrar a avaluar un campus, cal tenir molt present quin tipus de formació volem fer, això és, quina és la concepció de l’aprenentatge que sustenta les formacions que voldrem vehicular sobre la plataforma virtual.

Un entorn virtual pot portar implícita una concepció o una altra del procés d’ensenyament-aprenentatge. Depenent del tipus de funcionalitats que pugui assumir (formatives, comunicatives, d’administració i de gestió /o de serveis) podrem desplegar-hi un tipus o altre de formació. Un EVA sense funcionalitats de comunicació, per exemple, apuntaria a una concepció de l’aprenentatge molt centrat en només l’adquisició de coneixements, una formació individual i sense espais de col·laboració ni d’interaccions personals. Igualment, cal valorar-hi les possibilitats de recursos i d’activitats interactives i les eines de seguiment i avaluació.

El tipus d’entorn i la concepció que promogui atorgarà a estudiants i formador un paper determinat segons sigui aquesta concepció. En el model que aquí es proposa, hi ha una forta aposta per un paradigma en el qual l’estudiant se situa com a centre del procés, construint significats de forma contextualitzada i en interacció, i on el formador deixa de ser un transmissor de coneixements per situar-se com facilitador l’aprenentatge.

 

Algunes idees sobre comunitats virtuals

Podríem dir que una Comunitat Virtual és aquell conjunt d’individus interessats en una àrea del coneixement comuna i que estableixen un vincle a través de la comunicació per internet

Una comunitat ha de servir a un objectiu clar i per això cal cobrir unes necessitats reals i existents tenint en compte els diferents perfils dels seus membres.

comunidades-virtuales-300x231

Però… què hi busquen els usuaris en una comunitat? I què ha de tenir una comunitat per a què s’hi quedin?

 

Twitter


Infografia de professionalitat

En línia

Users: 1 Guest

Disseny i muntatge web: enxarxat.cat

12 rols del professor en salut

Instruments d’avaluació

Continuum TIC