diumenge desembre 17 , 2017

Assessorament

Introducció de les TICs en la formació de les institucions i empreses
Disseny

Detecció de necessitats i disseny de formació en modalitats presencial, blended i online
Formació

Formació de formadors i agents docents per a la virtualitat

La flexibilitat i les TICs

En el context del Simposi 2013 del CIDUI orientat a “Estudiants i graduats avui. La resposta de les universitats” celebrat el passat 29 de maig a la UAB, vaig presentar una petita xerrada per a una taula rodona en la que reflexionava sobre la flexibilitat a l’aula, identificant els condicionants que la modelen i analitzant què passa quan hi inoculem/introduïm les TICs. Us deixo aquí un breu resum de les idees principals que vam desenvolupar-hi.

La modalitat de contextos que ens donen les TICs a la formació pot expressar-se com un contínuum que va des de contextos presencials amb suport de les tecnologies fins a contextos en els que el canal i el medi és la mateixa tecnologia (son els contextos anomenats online)

 

Avaluació en l’ABP

Instruments d’avaluació a l’ABP

Els instruments d’avaluació són aquells mecanismes que ens permeten obtenir informació sobre la situació d’aprenentatge de l’aprenent.

Dins d’un procés formatiu (com ho és el mètode ABP), avaluem les competències a partir dels objectius d’aprenentatge en què aquestes es descomposen (objectius de coneixement, de procediment i d’actitud). Així, depenent del tipus d’objectius, l’avaluació es servirà d’uns o altres instruments adequats.

Els instruments d’avaluació poden ser variats i han de respondre a les característiques dels objectius d’aprenentatge proposats. Una acció formativa de caràcter conceptual ha d’incloure una avaluació de coneixements, mentre que una acció formativa més instrumental o procedimental ha d’anar encaminada a comprovar si s’han adquirit o no determinades habilitats.

Per a l’avaluació formativa

Així, en l’ABP, per a l’avaluació formativa, l’instrument utilitzat és l’observació. Es tracta d’una descripció de l’observat, exempta de judicis de valor personals, que ha de permetre identificar fortaleses però també aspectes a millorar per a tots i cada un (l’estudiant, el grup, el tutor) dins el procés formatiu.

Aquesta avaluació es realitza de forma contínua en les diferents sessions de tutoria i es concreta en la tercera sessió de la situació.

Tipus avaluació

Es pot fer a través d’una rúbrica o un check list que reculli els aspectes o comportaments concrets observables de les competències que es treballen en l’ABP. A partir de les observacions i en comparació amb el comportament esperat, cal una reflexió (i auto-reflexió), en qualitatiu, sobre els aspectes forts i aquells susceptibles de millora.

Per tal de “triangular” les observacions per a una major fiabilitat, cada estudiant rep tres observacions: la seva pròpia, la del grup d’iguals i la del tutor.

En finalitzar totes les situacions que afecten el grup d’objectius marcats, el tutor, juntament amb l’estudiant, realitzarà un informe de l’abast d’objectius assolit.

Igualment, l’observació de progrés de l’aprenentatge es pot fer a partir de la taula següent però buida, on l’estudiant i el tutor poden anar anotant el grau d’assoliment de cada un dels objectius per a cadascuna de les situacions.

Situacions/Objectius ABP

Per a l’avaluació sumativa

L’avaluació sumativa ha de permetre assegurar que l’estudiant és competent independentment del grup (ja que és l’avaluació que “compta” per la seva acreditació).

Per certificar l’estudiant en el procés formatiu, cal avaluar tant les competències transversals (en les diferents dimensions treballades en l’ABP: responsabilitat, habilitats comunicatives, habilitats d’aprenentatge, habilitats interpersonals) com les competències específiques relacionades amb la disciplina d’especialitat.

Per a l’avaluació dels dominis transversals (principalment habilitats d’aprenentatge i comunicació) i dels dominis més teòrics de l’especialitat, l’instrument utilitzat és el mateix cicle d’aprenentatge de l’ABP però en individual: es presenta a l’estudiant una situació-problema (a tots els estudiants la mateixa, encara que per separat) a partir de la qual ha d’identificar els seus propis temes o àrees d’estudi (en un nombre determinat). A partir d’ells, ha de treballar (normalment uns dos dies) en el seu estudi i, posteriorment, en un segon moment de “examen”, haurà de respondre una pregunta (preparada pels experts en la matèria) per a cada tema identificat.

Un instrument que es presenta com molt idoni per a aquesta avaluació (i s’inclouria també en l’avaluació formativa), seria l’elaboració d’un portfoli per l’estudiant durant tot el procés formatiu. Un portfoli recolliria les evidències d’aprenentatge de l’estudiant així com també el seu procés reflexiu de metacognició (i no m’estendré en la seva descripció detallada aquí).

Igualment, l’avaluació sumativa pot utilitzar algun altre instrument d’avaluació per a les competències específiques si es considera oportú. Aquest instrument ha de ser coherent al nivell de competència que s’avaluï i/o la tipologia d’objectius d’aprenentatge. Si el nivell de competència treballada al ABP per a les competències específiques és només un nivell conceptual, pot usar-se el MCT (Multiple Choise Test), o les preguntes curtes, o l’informe, etc. Si el nivell de competència treballat en ABP inclou procediments i actituds, les simulacions (les ACOEs en Medicina) poden ser un bon instrument.

L’avaluació sumativa final serà el resultat de totes les avaluacions realitzades: avaluació formativa del procés, avaluació per ABP individual, portfolio, altres instruments. La ponderació i necessitat del que es realitzi de cada un dels aspectes per a l’avaluació final dependrà de la institució proveïdora de la formació i la importància que aquesta doni a cadascun dels aspectes de la formació integral del professional.

A títol d’exemple, en el Grau de Medicina de la Universitat de Girona, la ponderació es realitza en un 40% el procés d’ABP, entre un 20-40% l’ABP individual i la resta a partir d’avaluacions de concepte a partir del test i les preguntes curtes. Totes les avaluacions han d’haver estat superades per explicar a la final.

Potser l’avaluació sumativa pateix feedbacks massa quantitatius. Seria interessant considerar, a la sumativa també, proporcionar feedback qualitatiu per part de l’expert.

L’avaluació per a grups grans d’ABP pot realitzar-se, amb indicadors, a partir de la resolució lliure d’un ABP individual. De tota manera, podria ser interessant també introduir alguna dinàmica no presencial a través d’un entorn virtual d’aprenentatge per a poder realitzar també una avaluació formativa de seguiment del procés de resolució. Per a aquesta modalitat (i per a totes), proposaria un feedback qualitatiu de l’informe i l’avaluació final realitzat amb comentaris personalitzats.

Taula dels elements claus de l’avaluació

Tabla Evaluación ABP

(Clica la taula per engrandir-la)


Article sota l’Avaluació en eFormació

 

ADDIE, 5 passos per a un disseny formatiu (infografia)

Muntar una formació només perquè nosaltres sabem molt del tema és una mala idea. Per molt erudits que en siguem, res no ens garantitza que aquella formació serà de l’interés del públic, ni que tindrem destinataris quan engeguem l’acció formativa.

Si volem que la nostra acció desperti l’interés, necessàriament, hem de plantejar aprenentatges que responguin a necessitats reals dels destinataris. I aquesta senzilla premisa requereix d’un anàlisi acurat del context i dels possibles receptors de la formació.

Igualment, construir la formació a partir d’un índex de continguts (el temari) tampoc no és del tot encertat. El temari fa referència només a la informació amb què la formació es relaciona, però no ens diu res de què n’ha de fer l’estudiant d’aquesta informació, de per a què li servirà.

Així doncs, quina seria la manera encertada i endreçada de dissenyar una formació?

20140405-202528.jpg

 

Twitter


Infografia de professionalitat

En línia

Users: 1 Guest

Disseny i muntatge web: enxarxat.cat

12 rols del professor en salut

Instruments d’avaluació

Continuum TIC